de la cadena industrial a la xarxa d'idees

can ricart, un dels últims graons que es conserven de l'entramat industrial del s.xix, té la possibilitat de transformar-se en una nova estructura de coneixement, que substitueixi el concepte de cadena serial vuitcentista per una de xarxa permeable i orgànica, propia del segle xxi

can ricart: evolució

can ricart té un segle i mig de existència.
en els origens (sxix) can ricart va ser ideat com un espai unitari de treball en 'cadena': la fàbrica

a principis del segle xx el recinte s'obre i es diversifica cap a altres activitats industrials i innovadores (com en el seu moment va ser la industria química) can ricart esdevé un parc industrial

aquesta diversificació es va desenvolupant durant tot el segle xx, fins a incloure activitats productives de tipus artístic i/o cultural. es posa així la llavor del que ara comença a definir-se com un espai xarxa, un laboratori urbà a òn potenciar la interacció entre patrimoni, indústria i espais creatius a la nostra ciutat, el lliure transit/transferència de persones, coneixements i materials, en una nova esfera pública innovadora.

can ricart: un espai de convivència del segle 21

El projecte ciutadà vol contribuir a la recuperació de Can Ricart per a la ciutat. En aquest sentit és un document de treball, una primera proposta, per a un procés de participació més ampli. Volem afavorir el procés real de participació que s'ha estat donant en aquests darrers dos anys, per poder continuar treballant amb l'espai de can ricart, en la seva nova potencialitat pública. No es tracta de buidar-lo de la seva significació laboral / cultural per convertir-lo en un espai a l'espera del corresponent projecte milionari de reconstrucció, ans al contrari, cal abonar de vida els seus carrers, donar-li a les seves naus usos temporals que puguin dignificar el seu ús propi i el de tot el conjunt, fomentar la col·laboració amb escoles taller per a poder fer una rehabilitació més sostenible, ... treballar conjuntament amb les indústries i espais culturals que encara hi resideixen, per fer creixer entre tots un nou espai de convivència a la ciutat. En resum, no tancar-lo, sinó obrir-lo al barri, a la ciutat, i que siguin els seus habitants els que plegats decideixin què en volen fer i com el volen gestionar.

El fet patrimonial legislativament queda definit en virtut dels aspectes físics i materials en relació amb el temps històric i els interessos de diversos tipus que es visquin en el moment, però el significat social que tingui un espai/lloc és el qual li atorga el veritable valor de patrimoni i aquest no és constituït com a tal en la mesura que no sigui “atribuït en un acte conscient col·lectiu de dimensió pública”, per tant és necessari considerar que “patrimoni no són només edificis, espais o elements aïllats, sinó conjunts arquitectònics i urbanístics que comprenen col·lectius socials definits”, on una construcció a més de posseir qualitats físiques, també té valors testimonials d'un passat i present significants, íntimament lligats a les formes d'habitar.

Des d'aquest concepte és des d'on es proposa re-evaluar els espais tradicionals del barri en aquest cas de Can Ricart per a la seva NO desaparició, no només centrats en el context del patrimoni edificat sinó buscant diverses alternatives perquè la gran transformació de la zona no desplaci les configuracions socials i d'identitat que s'han establert des de dècades enrere, amb la certesa (o el convenciment) que el patrimoni ha de ser practicat des d'un procés de legitimació social que faci les vegades de mediador i actuï en benefici com concepte establidor de llocs simbòlics i identitaris en l'espai que s'ha arrelat una comunitat.

Partint d'aquesta premissa es pot adoptar una postura de preservar renovant, és a dir, conservar elements emblemàtics, ajustar-los a nous usos i assegurar una continuïtat que li doni sentit funcional amb activitats que els mantinguin amb viabilitats pròpies. En poques paraules: revitalitzar-los, reutilitzar-los i redefinir-los en usos, utilitzant estratègies des de diferents àmbits on es barregin els elements referencials del passat juntament amb aquells que li donen ple sentit en el present de cara al futur, sense perdre els elements característics de la seva identitat, tots aquests com resposta a la convicció que “el veritable valor patrimonial ve determinat per la relació indissoluble entre l'espai i els usos socials que ho caracteritzen”, amb la qual cosa el conjunt de Can Ricart ha de ser àmpliament valorat i reestimar la seva importància local a l'hora de cedir terreny als nous tipus d'urbanisme que es vol imposar.

Es proposa doncs una readecuació d'espais i entorns immediats amb categoria d'espais públics com aglutinants socials, on s'incardinin dispositius culturals i es faciliti l'actuació de diversos grups i sectors en un marc interdisciplinari.

Recuperar espais històrics aquí i ara és recontextualitzar, recompondre vestigis, petjades i ecos com testimoniatge d'un temps passat en acció directa amb les operativitats del present. És metaforsejar a través d'accions, fragments del passat, reprenent la seva naturalesa emotiva i el seu rerafons social per a reedificar presències que es converteixin en nous elements que promoguin fets urbans en els ciutadans i que de debò els atorguin caràcter a aquests llocs persistents. Es fa doncs necessari reprendre les funcions socials i simbòliques d'aquests espais, establir una revisió de la conducta on el context urbà a treballar sigui particularitzat, analitzat i potenciat en les seves característiques excel·lents i propiciar a través d'una nova estructura de l'espai estadis de relacions socials i formes de convivència que incentivin mecanismes de cohesió i continuïtat productiva en els diferents sectors del complex fabril i així fonamentar les conductes en la determinació de canvis en un espai urbà com ho és Can Ricart.

Can Ricart, un dels últims graons que es conserven de l'entramat industrial del s.XIX, té la possibilitat de transformar-se en un espai de convivència de persones i d'usos, en un espai públic productiu i social, en una aposta per el capital creatiu ciutadà. Can Ricart té un segle i mig de existencia; en els orígens, fou ideat com un espai unitari de treball en 'cadena': la fàbrica. A principis del segle XX, el recinte s'obre i es diversifica cap a altres activitats industrials i innovadores, aixì esdevé un parc industrial; una diversificació que es va desenvolupant durant tot el segle, fins a incloure activitats productives de tipus artístic i/o cultural. Es posa així la llavor del que ara comença a definir-se com un espai xarxa, Un laboratori urbà on potenciar la interacció entre patrimoni històric, indústria i espais creatius a la nostra ciutat, i el lliure trànsit/transferència de persones, coneixements i materials, en una nova esfera pública innovadora.

En aquesta línia entenem que:
* l'estructura de can ricart ha d'estar basada en criteris de sociabilitat i inter-comunicació
* els espais residents han d'estar compromesos amb la realitat social configurada a can ricart
* els vincles entre aquestes realitats són de compromís solidari: estudiar fórmules de relació i gestió conjunta.

cartell mani-festa-acció 19 de desembre de 2005

can ricart
l'aposta en un espai per a la innovació urbana en una ciutat de codi obert
> de recinte privat a espai públic
> de 'zonificació' a simbiosi (convivència d'usos, espais i persones)
> de 'gris' a 'verd'
> de mecànic a orgànic

can ricart: [ espais creatius + espais industrials + espais socials ]

espai de producció cultural
hangar. Centre de recursos artístics.
nau21. espai de experimentació i producció cultural entorn de l'art, la ciència i la tecnologia
residències per a investigadors de naturalesa diversa

espai social
espai inter-generacional (des de la tercera edat a la primera infància)
cantina
sala de juntes
hamam
sales polivalents
cuina popular
hortes veïnals

espai industrial
industries i empreses
escoles taller
espai memòria.
centre de documentació

febrer 2006