recull de premsa seleccionat per nau21
en relació als fets de 'la rikabra' (la makabra + can ricart)

material audiovisual
[videos a youtube]

avui - 5 de febrer, 2007.
El circ encara és cultura?
+ model cultural alternatiu
jordi jané

Barcelona acaba de viure un dels episodis culturalment més luctuosos de la seva història recent. Els fets són prou coneguts: el 20 de novembre els Mossos desallotjaven el centre de creació La Makabra i el 2 de desembre els artistes s'instal·laven a Can Ricart, d'on, després d'un peculiar estira-i-arronsa político-judicial, van ser desallotjats al cap d'onze dies. El 14 de desembre boicotejaven l'acte de presentació del Nou Pla de Cultura al Born llegint despullats un manifest en què denunciaven "la censura dels espais de creació lliures i el negoci de la cultura morta i d'aparador de la ciutat de Barcelona". Veient-les venir, el 4 de desembre l'Ajuntament havia comunicat a la premsa les partides econòmiques i les línies mestres dels seus ajuts al circ. Ja abans, i a instàncies de l'Associació de Professionals de Circ de Catalunya, l'Institut de Cultura de Barcelona buscava un local municipal per destinar-lo a espai de creació circense.

Els mèdia del país han parlat a bastament d'aquest afer i la majoria ho han fet de manera frívola quan no directament insultant. Va obrir la veda un rotatiu barceloní amb una calculada campanya de desprestigi que homologava el col·lectiu artístic de La Makabra amb els okupes violents, tot aprofitant la jugada per disparar andanades polítiques.

(...)

La Makabra ha posat damunt la taula el gran debat cultural i social d'aquests inicis del segle XXI. El seu projecte alternatiu, potser encara embrionari i naïf, respon a una concepció del fet cultural amb la qual indefectiblement ens trobarem d'aquí a molt pocs anys. Ignorar-ho, enviar-los els Mossos o fer-se el maco amb articles analíticament buits i de conyeta barata evidencia la preocupant manca de reflexos i l'artrosi de pensament de la nostra societat. No és sobrer recordar una afirmació del semiòleg francès Paul Bouissac: "El circ és el mirall on cada cultura es reflecteix, es condensa i transcendeix. Pot semblar que el circ se situa al marge de la cultura, però en realitat n'ocupa el centre".

>de: El circ encara és cultura?
+ Model cultural alternatiu
[pdf]

el país - 1 de febrer, 2007
Discutir sobre civismo un año después
jaume asens / gerardo pisarello

Lo cierto es que el "populismo punitivo" se ha convertido en un recurso tentador que recluta partidarios no sólo entre las filas conservadoras sino también entre la izquierda institucional. (...) El estigma que se proyecta sobre los más vulnerables ahonda su marginación y los convierte en cabezas de turco del malestar social general. Pero contribuye, sobre todo, a silenciar las prácticas de quienes, por su mayor capacidad económica, gozan de un acceso privilegiado al espacio público. Quien mendiga, quien se baña en una fuente o quien acampa en una plaza para reivindicar derechos que incumben a todos, se convierte en arquetipo del "ciudadano desviado", al que debe sancionarse de manera ejemplificadora. Quien especula, quien vende ocio, quien produce ruido o contamina visualmente, pero paga lo suficiente por ello, es en cambio discretamente tolerado, cuando no subvencionado o protegido, sin perder en ningún momento su condición de "ciudadano respetable" (...) No hay democracia sin ciudadanos activos dispuestos a entregar parte de su tiempo y energías tanto a la construcción y tutela de los propios derechos como a la interpelación de quienes tienen mayores responsabilidades políticas y económicas.
>de: http://www.elpais.com/

la fàbrica - 12 de gener, 2007
Demà l'okupa seràs tu
Gemma Galdon Clavell

Breus reflexions entorn el mercat immobiliari (...) I què passarà quan els hipotecats deixin de poder pagar les quotes ? Senzillament que una part cada vegada més important de la població es convertirà en okupa –okupes de casa seva. I quan el jutge, emparant-se en les lleis que ara tants volen endurir, dicti l'ordre de desallotjament, potser més d'un es recordarà de la Makabra, de Can Ricard i de tants altres.
>de: http://fabrica.cat/

avui - 4 de gener, 2007.
Temporada baixa (I) Art & co
pilar parcerisas

Insuficiència dels espais de creació: La polèmica sobre el desallotjament de La Makabra a Can Ricart ha posat a la llum un fet ja evident: l'especulació urbanística de la ciutat de Barcelona -avui és més car el sòl de Barcelona que el de Nova York-, que ha deixat desnonats molts col·lectius de creació artística, especialment de teatre, dansa i circ, que s'han de convertir en okupes per tenir un lloc d'assaig. Fa anys, en el camp de les arts plàstiques, Hangar va resoldre, parcialment i des d'una política subvencionada, el problema, creant espais reduïts, concedits a bon preu i temporalment als artistes, oferint serveis comuns i laboratoris de producció, però ha estat insuficient. Quants artistes no han llançat la tovallola en els darrers quinze anys! I és que intentar resoldre el suport a la creació o a la producció mitjançant mecanismes de subvenció no és suficient.
> de: http://www.avui.cat/avui/

el periódico - 4 de gener, 2007
La ciutat que no va poder ser
oriol bohigas

Ara, em temo que la societat civil no és capaç ni tan sols de compensar les pèrdues urbanes amb una bona arquitectura. Ja veurem, sinó, què passarà amb Can Ricart.
> de: http://www.elperiodico.cat/

el país - 2 de gener, 2007
Vivienda y derecho a la protesta
gerardo pisarello

Desde un primer momento, quedó claro que los miembros de La Makabra no se limitaban a pedir un espacio "propio" para ensayar. Pretendían poner sobre la mesa una cuestión más grave, sobre la que la decisión judicial guarda un clamoroso silencio: la reconversión de barrios enteros, con fuerte identidad social y valor histórico, en espacios mercantilizados y excluyentes. Y todo ello a través de procedimientos no siempre transparentes que privilegian la participación de los grandes propietarios y promotores en detrimento de la de los vecinos afectados. (...) ¿Qué es por tanto lo que de verdad produce "alarma social": los colectivos que protestan o aquello que se denuncia? (...) La ocupación de los deteriorados predios del marqués de Santa Isabel por parte de un colectivo de artistas permitía, entre otras cosas, detenerse a reflexionar sobre el modelo de ciudad que se está impulsando y su impacto sobre los derechos de sus pobladores. Pero la utilización del derecho penal resulta un portazo torpe y desproporcionado a la posibilidad de ampliar la discusión pública en torno al gravísimo problema de la especulación urbanística y de la falta de vivienda asequible.
> de: http://www.elpais.com/articulo/cataluna/

avui - 21 de desembre, 2006
El marquès i Barcelona
josep m. huertas

Els mals que cauen sobre Can Ricart, considerat un dels poc conjunts industrials supervivents de la gran època de "la Catalunya, fàbrica d'Espanya", no són nous ni vénen d'ara. Van néixer quan, d'una banda, el sòl urbà va esdevenir un dels negocis més sucosos de Barcelona i rodalia, i de l'altra, l'Ajuntament va cometre l'error d'endegar el pla conegut com 22@ sense curar-se en salut, és a dir, sense fer una reserva de terrenys per poder estar situat en un pla de més igualtat amb els propietaris del que, fins a aquells moments, era un territori sense un futur econòmic substanciós.
> de: http://www.avui.cat/avui/
[ carta de resposta de Federico Ricart: El procés de Can Ricart ]

avui - 19 de desembre, 2006
Cultura d'hivernacle (+dins dels plàstics)
claret serrahima i òscar guayabero

" ... ¿No deu ser que un cop establerts els centres oficials, les infraestructures de gestió municipal o autonòmica, ja pensen que es pot deixar morir la resta? Com Noè, els polítics ja han posat a la seva arca un exemplar de cada espècie; prèviament se'ls ha domesticat, no fos que mosseguessin. Ara ja pot ploure tant com vulgui, per molts que s'ofeguin no es podrà dir que no s'ha salvat la cultura.
A l'hivernacle tenen, arrecerades del mal temps, mostres de cada espècie. Com a jardiners, reguen i poden els esqueixos, fan noves variants biològicament modificades. Ja poden prendre foc al bosc. Dins, la cultura passa a ser una eina política. ... El que no sigui políticament útil ha ser un producte de consum innocu. Ja no hi ha cultura sinó consum cultural. Es parla de productes culturals, d'indústries culturals, de la lluita pel mercat, de com enfrontar-nos al gran productor americà. Hem perdut de vista que els nostres actius d'ara, ja en termes econòmics, van ser els àcrates d'abans. Precisament, el seu interès és la seva transgressió ideològica, la seva capacitat de remoure."
>de: (sencer en format pdf) (cultura d'hivernacle) (dins dels plàstics)

avui - 18 de desembre, 2006
Els okupes
hèctor lópez bofill - professor de dret constitucional

"En aquesta ocasió (i a diferència dels conflictes dels anys noranta) no recordo, per exemple, ningú que hagi qüestionat la criminalització de l'ocupació. És a dir, el fet que habitar en un espai de titularitat pública o privada que no constitueix domicili ni habitual ni ocasional, i que generalment es troba abandonat i en condicions precàries, mereixi una sanció penal. Una cosa és que l'ocupació sigui censurada pel sistema jurídic i l'altra, com succeeix, que s'hi apliqui tot l'aparell repressor per castigar amb la màxima contundència aquestes conductes (article 245 del vigent Codi Penal). De debò cal aquesta reacció desproporcionada de l'estructura policial i judicial respecte a espais que no són domicili de ningú, en un context de greus dificultats d'accés a l'habitatge, i en el que es produeixen perjudicis greus en determinats principis i drets constitucionals? No acabo d'entendre per què es promou de manera tan aclaparadora la limitació d'alguns d'aquests drets (intimitat, lliure desenvolupament de la personalitat, dignitat...) quan a l'altre platet de la balança hi ha el dret de propietat (insisteixo, propietat que no és domicili, propietat infrautilitzada), que, segons l'article 33.2 de la Constitució vigent, hauria d'estar delimitat per la seva "funció social". "
>de: http://www.avui.cat/avui/diari/

avui - 17 de desembre, 2006
Una obra d'art entre ruïnes
redacció

Era un dia de sol del mes de novembre i jo passejava pel carrer de Bilbao, entre el que queda d'algunes naus industrials, alguna vivenda i sobretot de moltes obres municipals.
En un solar buit, on abans hi havia una antiga fàbrica en ruïnes a prop de Can Ricart, vaig trobar-me amb una gran sorpresa: una obra d'art que sembla un nínxol. Les escales de la porta principal acullen l'obra d'un artista anònim, que ha convertit el lloc en un santuari per al record. És un petit mausoleu, on es pot venerar la nostàlgia dels vells temps passats que mai més tornaran.
L'Ajuntament, en el seu afany destructor, no trigarà a fer desaparèixer aquesta obra, que crec que és un bon reflex de la situació que viu ara Can Ricart: un nínxol, una imatge clara de tot el que ja no és. Aquesta obra és una bona mostra de la situació que viu la zona.
> http://www.avui.cat/avui/diari/

imc-bcn (publicat també al triangle) - 14 de desembre, 2006
L'entrada de La Makabra a Can Ricart reobre el debat sobre l'especulació
joan palomés - redacció

"Tàcit refereix, en els seus Annals, que la guàrdia pretoriana havia d'acudir, sovint, als teatres per apaivagar tumults i revoltes que les veritats subversives dels histrions -els artistes de llavors- provocaven. Avui, els artistes de La Makabra ens recorden, si més no llunyanament, la valentia d'aquells esperits lliures que atemptaven contra els bons costums, torbaven l'ordre establert i ridiculitzaven les nobles famílies patrícies..."
>de: http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/285333/

el país - 13 de desembre, 2006
Hipocresías en torno al circo
mercè ibarz

"Estos días coinciden dos historias alrededor del circo de diferente signo y dignas de atención, pues su contrapunto contiene mucho de lo arbitrario que en materia cultural nos rodea y que, ya en 1944, previendo procesos semejantes, el poeta René Char denominó actuaciones propias de "la hipocresía convencida de sus derechos" que definiría, y ciertamente define, lo contemporáneo. Así, en paralelo, Barcelona ha visto este pasado mes de noviembre la inauguración de la exposición Picasso y el circo en el museo de la calle de Montcada y el desalojo del espacio La Makabra, en el que artistas del circo ensayaban y ofrecían espectáculos (gratis) a la vez que acogían a otras gentes de este mundo -Tortell Poltrona, le Cirque du Soleil, entre otros de renombre- que allí encontraban tiempo y lugar distintos. "
>de: http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Hipocresias/torno/circo

avui - 8 de desembre, 2006
La Makabra i el Maig del 68
pep blai.

"S'hi pot estar a favor o en contra, però cada vegada que un acte okupa surt als mitjans, no puc evitar que un angelet em remogui la consciència recordant-me: "I tu què fas per reivindicar que el preu de l'habitatge ja no té cap mena d'ètica? ¿Tenir casa no és un dret de l'ésser humà? Si és un dret, per què obliga l'home a treballar tota la vida, a deure diners tota la vida, i en molts casos a patir tota la vida? ¿És per això que hem vingut al món? ¿És aquest el sentit que té la nostra vida?". No hi ha cap partit polític que ofereixi una alternativa a aquesta condemna. Mentre no s'afronti l'especulació des de l'arrel, no hi haurà reformes que permetin arribar a una solució. És el problema clau d'un sistema capitalista que està fent aigües"
>de: http://www.avui.cat/avui/diari/06/des/08/

el país - 7 de desembre, 2006
Relato de ciudad
joan subirats

"Seguimos en Can Ricart. En abril discutíamos del tema y el Ayuntamiento decidió modificar sus planes tras la resistencia de vecinos, expertos y activistas reunidos en torno a una plataforma (www.salvemcanricart.org) que reivindica la significación "fundacional" de Can Ricart con relación al tipo de ciudad que hemos ido construyendo a lo largo de años y años. En noviembre, y en torno a la aprobación del PERI del Poblenou, que afectaba a estas instalaciones industriales y su futuro, volvió a aflorar la polémica. Y seguimos ahora sumergidos en el debate tras la ocupación del espacio como secuela de la destrucción y el desalojo de La Makabra. Más allá de la coyuntura, entiendo que uno de los factores fundamentales que ha convertido Can Ricart en un elemento central en el debate sobre Barcelona en los últimos tiempos es su carácter emblemático con relación a los diversos relatos de ciudad que van surgiendo. Y ello acontece en momentos en que la ciudad parece situada en una nueva encrucijada."
>de: http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Relato/ciudad/

el país - 6 de desembre, 2006
Proximidad
oriol bohigas

"¿A quién hay que aproximarse y cómo hay que hacerlo? ¿Qué proximidad se puede invocar, por ejemplo, en el desalojo de La Makabra y en la posterior ocupación de Can Ricart con un cariz de programa político? ¿A los okupas, a los propietarios especuladores, a los vecinos que piden tranquilidad y orden público, a los esperanzados con la lucha contra el sistema? ¿Es posible decidirlo sin la autoridad de un sistema de ideas políticas? ¿A quién se aproxima un Gobierno que opta por la gestión eficaz de los problemas de "las personas" -como dicen enfáticamente- y no considera prioritarios, por ejemplo, los temas identitarios? ¿Cómo hay que clasificar las distintas demandas vecinales si no hay una teoría, una autoridad y un proceso pedagógico? ¿A quién hay que aproximarse para aprobar una planificación urbana?"
>de: http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Proximidad/

avui - 6 de desembre, 2006
Quina Constitució?
ignari riera, escriptor

"Josep Seguí, rector menorquí de Villacarlos, que no va cedir al xantatge de Doña Carmen Polo de Franco i que sempre ha estat valent i lúcid, feia classes al centre de formació professional de Maó. I aprofitava cada mes de desembre per organitzar, amb suport oficial -les Illes eren, sense competències en ensenyament, territori MEC (Ministerio de Educación y Ciencia)-, una setmana sobre la Constitució: i si un any parlaven de la pena de mort o del sentit de les presons, l'any següent el tema era el del patrimoni o el de l'atenció a les persones amb discapacitat. I un llarg etcètera. Seguí, capellà però cristià, havia fet una lectura generosa de la Constitució i la llançava contra els governs, tan gasius a l'hora d'aplicar-la com generosament retòrics quan la invocaven tothora i arreu. Per què no dediquem enguany la celebració de la Constitució a glossar el seu article 27, que parla del dret de tothom a un habitatge digne -"els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per tal de fer efectiu aquest dret"- i també diu que és obligació dels poders "impedir l'especulació"? L'acte de l'ajuntament del Cap i Casal es podria fer al Poblenou, a Can Ricart, on hi ha actors disposats a recitar els preceptes constitucionals que demostrarien a quina herència democràtica no volem renunciar. És un parer!"
>de: http://www.avui.cat/avui/diari/06/des/06

lavanguardia - 6 de desembre, 2006
La Makabra
xavier mas de xaxàs

"Lo más fácil, en estas circunstancias, es exigir ley y orden. No creo que nadie esté en contra del orden y el respeto a la ley.
La ocupación de La Makabra es interesante porque cuestiona el orden sin usar la violencia, se opone a la disciplina, reivindica otra forma de actuar. A diferencia de muchos otros jóvenes, los de La Makabra piensan que sus actos aún pueden tener un resultado, aún pueden cambiar las inercias. Plantan cara al miedo, al orgullo y a las conveniencias.
El desalojo de Can Ricart no solucionará nada. La ocupación, sin embargo, puede servir para que Barcelona recupere un espíritu, una libertad creativa, rendida, de un tiempo a esta parte, bajo el peso del dinero fácil y el sentimentalismo 'Kitsch'."
>de: http://www.lavanguardia.es/gen/20061206/